Benvolguts socis i
aficionats del FC Barcelona,
Avui és un dia que
val la pena mirar enrere per recordar una de les dates que està escrita amb
lletres d'or a la nostra història. Avui es compleixen vint anys d'aquell 20 de maig
de 1992 en què el nostre Club va assolir la seva primera Copa d'Europa i va començar
a construir un futur que, en el present dels nostres dies, ha esdevingut l'etapa
esportiva més gloriosa dels seus gairebé 113 anys d'existència.
Avui, com us dic, és
un dia perquè expliquem als més petits el que va significar aquell triomf al
vell estadi de Wembley davant la Sampdoria. Com en el minut 111 de la pròrroga
es va acomplir un somni llargament perseguit per moltes generacions de barcelonistes.
En aquell minut màgic d'aquell 20 de maig del 92, en el triangle que van formar
davant la frontal de l'àrea Stòixkov, Bakero i Koeman, es va concentrar tota la
fe de milers i milers de culers. El barcelonisme va aguantar la respiració
davant aquella falta indirecta i la cama dreta de l'holandès va colpejar amb
tota la força i intenció per fer realitat un instant inoblidable que tots hem
retingut a la nostra retina i al nostre cor.
Un esclat d'alegria
desbordant, salts, abraçades i llàgrimes de felicitat compartida, un moment que
hem de mantenir viu per sempre, que hem de recordar i tornar a reviure perquè
va fer justícia amb la història del nostre Club i va posar el seu nom entre els
grans d'Europa.
Enrere quedaven
enterrades les doloroses decepcions de Berna i Sevilla i el fantasma que ens va
perseguir fins aquell 20 de maig de 1992, l'any que el Barça, Barcelona i Catalunya
es van guanyar el respecte i l'admiració de tot el món. Hem de recordar i hem
d'agrair a tots els que van fer possible que la història blaugrana comencés a canviar
i a saldar els seus deutes. Al president Josep Lluís Núñez i a la seva junta directiva,
i en especial als herois que van portar la Copa a casa nostra, començant per Johan
Cruyff i Carles Rexach, els pares d'aquell Dream Team que va sembrar la llavor que
amb els anys ha construït el millor Barça que es recorda de la mà de Josep Guardiola,
un dels jugadors que va participar directament d'aquell èxit sense precedents.
Aquell equip va ser
pioner en la consolidació d'un model de joc que avui en dia esdevé una
referència arreu. Aquell equip ens va mostrar el camí a seguir, l'ADN Barça que
es pot reconèixer en qualsevol dels jugadors del nostre planter. L'esperit que
ens fa singulars, únics, i que ens fa sentir tan orgullosos.
Després van venir la
Champions de París, Roma i Londres, al nou Wembley, i la història del Barça a
poc a poc es va posar a l'altura de la grandesa del nostre club i del nostre
país. Estem convençuts que en vindran més... Però avui és el dia de recordar i tornar
a reviure el 20 de maig del 92 i aquell màgic minut 111.
Cap culer ha oblidat
on i amb qui va compartir l'experiència d'aquell dia. Expliqueu als més joves
com ho vau viure i què vau sentir. Recordar-ho és el millor tribut que podem fer
a aquell llegat. Expliqueu als vostres fills, acostumats a viure només en la
bonança dels èxits, que per aconseguir-los i assaborir-los cal patir
decepcions, però que, amb la feina ben feta i sense perdre mai la fe i la
perseverança, al final arriben els moments de felicitat com els que ells han
viscut i les generacions anteriors vam començar a viure avui fa vint anys.
Visca el Barça i
visca Catalunya!
Sandro Rosell i Feliu
President del FC
Barcelona
Barcelona, 20 de maig del
2012
No hay comentarios:
Publicar un comentario